La cura dissenye dels espais públics creats en el marc del projecte TRAM estan aconseguint nombrosos reconeixements per la seua qualitat i cuidada execució.

Estació d'Estels

La Generalitat inaugurava al juny de 2010 l'Estació d'Estels del TRAM i el túnel de connexió amb l'Estació de Mercat, permetent que arriben fins a Estels totes les línies en servei del TRAM: les procedents de la zona de platges (Albufereta, Cado de les Hortes i Platja Sant Joan), del Campello, la Vila Joiosa, Benidorm, Altea, Denia…
Aquesta infraestructura, en la qual s'han invertit 70 milions d'euros, és un exemple de qualitat, modernitat i compromís amb el desenvolupament sostenible, havent aconseguit un espai modern i funcional però, alhora, respectuós amb la història i la memòria d'una de les places alacantines més emblemàtiques.
El projecte va ser ideat pel prestigiós i guardonat arquitecte alacantí Javier Garcia Solera, qui ha creat sota l'emblemàtica plaça, una estació subterrània de 2.200 m2 en dos nivells.
La situació de l'estació, sota la cruïlla que formen les quatre principals avingudes d'Alacant (General Marvá i Federico Soto, amb Estació i Alfonso El Sabio), produeix una sèrie de condicions favorables que li dóna valors afegits a la pròpia infraestructura tranviaria. D'una banda, els accessos a l'estació es produeixen de manera quasi natural des dels quatre punts cardinals. cal destacar l'encreuament per als vianants enterrat que es genera a partir de les entrades a l'estació -àmplies, rectes, i ben il•luminades-, que faciliten el trànsit de vianants entre les quatre artèries sense interferència del tràfic rodat. El projecte, a més, dota a l'estació d'un accés-eixida, en el mateix cor de la Plaça dels Estels i ho equipa amb un ascensor, que permet arribar des de la plaça a la terminal del tramvia, i viceversa.
L'estació explica, a més, amb un gran pati anglés amb lucernario que deixa passar al vestíbul la llum del sol, permet la visió de la font i escoltar el rumor de l'aigua. Aquesta condició facilita, també, la presència a l'interior de l'estació d'un parterre amb vegetació de port mitjà que suma qualitat ambiental a l'espai interior. Així mateix, hi ha zones reservades per a albergar alguns locals d'oci, complementaris a la seua funció i integradors de l'estació en la vida dels ciutadans.
La zona enjardinada central de la plaça dels Estels va ser recentment urbanitzada per a adequar-la a nous usos i a la presència de la infraestructura subterrània.

Estació de Mercat

L'Estació de Mercat està situada sota la confluència de la Rambla i l'Avinguda Jaime II, i és, per la seua ubicació, dimensions i equipament, un espai emblemàtic de la xarxa del TRAM.
Disposa d'un únic vestíbul, al que s'accedeix des de la pròpia Rambla o des del carrer Sant Vicente. A més compta amb una entrada directa al pàrquing d'Alfonso X El Sabio. L'estació compta amb quatre escales mecàniques i dues fixes, així com amb dos ascensors de gran capacitat, que comuniquen amb una gran sala d'embarque de dues andanes situada a 20 metres de profunditat.
L'Estació de Mercat va comptar amb un pressupost proper als 30 milions d'euros. La seua arquitectura va ser reconeguda com a finalista en els els Premis FOPA de 2007 i Saloni 2008.

Estació de MARQ

L'Estació de MARQ pren el seu nom del Museu Arqueològic Provincial situat en les seues rodalies.
Disposa d'una única andana de 80 metres de longitud i dos vestíbuls. El primer, es localitza en la plaça circular central corresponent a la glorieta del Doctor Magre, que es deprimeix creant una plaça a cel obert d'uns 1500 m2 de superfície i al que s'arriba per dues entrades situades en els carrers Donya Violante i Valero Bermejo.
L'altre accés està situat al costat de l'inici dels vessants de la muntanya, en l'alineació amb la Calle Vázquez de Mella, i ha donat lloc a una petita plaça pública. Al costat d'ell, es disposa d'un ascensor per a garantir l'accessibilitat a l'estació de les persones amb mobilitat reduïda.

Parada i plaça de la Sangueta

La intervenció realitzada en La Sangueta ha posat en valor tota la singularitat del front litoral de la Serra Grossa, definida per la proximitat del mar, els espectaculars corts en la roca de la muntanya -produïts en el passat per l'extracció de pedres de la pedrera-, i la presència de les restes arqueològiques industrials de la factoria La Britànica, únics en el seu gènere. S'ha donat lloc a una àmplia plaça i un passeig, perquè puga ser utilitzats i gaudits per tots, recuperant per a la ciutat d'Alacant un nou enclavament, únic i excepcional, i un lloc de trobada amb la nostra pròpia història.
Ha sigut reconeguda amb el premi FOPA 2008 per la seua Integració Paisatgística, i va ser finalista dels premis Saloni.

Parada de Sergio Cardell

La Parada de Sergio Cardell, en el traçat de la Línia 4, està emplaçada a l'interior d'una gran plaça i la singular configuració de la qual arquitectònica ha sigut premiada en nombroses ocasions: Esment en el camp d'Urbanisme i Paisatge en els Premis 2005-2006, per a VIA arquitectura COACV; Esment d'Honor en la Biennal Europea Baltasar Neumann, any 2008; seleccionada per a la IX Biennal d'Arquitectura Espanyola 2008; Segundo Premie Lamp Lighting, 2008; seleccionada per al Brit Insurance Designs of the Year 2009; i Finalista en els Premis d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, els prestigiosos Premis Mies van der Rohe.

Parada d'Holanda

El disseny d'aquesta parada va ser triada entre les esmentades en el concurs d'idees per a la parada de la Universitat, donada la seua gran qualitat i més apropiada adequació a aquest entorn de la Platja de Sant Joan. És, per tant, una obra en la qual estan implicats joves arquitectes i estudiants.
La parada es compon per un enorme arc blanc, amb forma de fulla de palmell, que naix del sòl i s'eleva fins a 4 metres, llançant 60 metres d'ombra, protegint al viatger en els dies assolellats i calorosos d'Alacant.
En fosquejar, la marquesina és un arc de llum, blanc i brillant en les seues vores. Des de lluny, des de l'inici del carrer Holanda, des de la platja de Sant Joan, s'albira una fina línia, corba i il•luminada.

Parada d'Universitat

El disseny de la Parada de la Universitat és el resultat d'un concurs d'idees, dut a terme per Infraestructures, en col•laboració amb la titulació d'Arquitecte de l'Escola Politècnica Superior de la pròpia universitat, els participants de la qual van ser equips compostos per professors i alumnes d'escoles d'Arquitectura i Enginyeria espanyoles.
La construcció d'aquest baixador ha sigut una oportunitat per a intervenir en un entorn, el de l'accés principal a la Universitat d'Alacant, residual, molt fraccionat, i perifèric, la composició del qual responia únicament a les exigències del tràfic rodat. L'arribada al campus s'ha construït com un llindar des del baixador del tramvia, a partir del com sorgeixen diversos recorreguts per als vianants i de carril bici, animats, a més, per la presència de nous exemplars de pins. Tota la intervenció s'ha concebut com una prolongació del campus al que el transeünt accedeix amb naturalitat. L'andana més propera a la universitat és un ampli espai de trobada. L'ombra sobre la plaça la produeix una gran coberta de formigó, penjada d'una biga d'importants dimensions, que defineix, d'una banda, el buit d'accés a la universitat, i, per l'altre, emmarca el comboi tranviario. La tanca del recinte s'enllaçada amb la coberta i serveix de suport a la llosa al mateix temps que de tancament del perímetre de la universitat amb la parada. En l'altra andana, al més pròxim a la carretera, se situa una marquesina construïda amb formigó negre, com si fóra una prolongació de l'asfalt.